L'AnnaLa traductora
«La manera com l'Anna deixava els llibres oberts a la taula.»
Un cafè de Berlín, els poemes de Rilke i la intimitat lenta dels silencis compartits, fins que el mateix silenci que els va unir comença a separar-los.
El llibre
«Hi ha llibres que expliquen una història. D'altres, en canvi, ens conviden a habitar un espai interior.» Del pròleg
Un arquitecte va aixecar una casa enmig dels camps de la Bretanya pensant que s'ompliria de veus. La casa només ha conegut passes solitàries: la d'ell, i les de les tres dones que hi van passar de manera fugaç. Ara, quan ell ja no dissenya res, la casa recorda millor que ell.
Aquestes pàgines no reclamen presses. Demanen la mateixa actitud amb què s'entra en una casa antiga: amb respecte, amb una certa lentitud, deixant que siguin les estances, la llum i les ombres les que en vagin revelant el significat.
